Xavi Hernández.

He escrit moltes vegades sobre la importància d'un ídol. Sobre el que significa un ídol per a mi, i per a les personas que pensen com jo. Aquesta vegada no dire que es per a mi aquesta persona, ni quina importància té en la meva vida. Sería repetitiu, ja ho he fet moltes vegades. Avui, us diré el que para mi significaria poder estar a prop seu. Tocar-lo,abraçar-lo,dir-li quant l'estimo. Per a mi,veure'l a menys de cinc metres és un somni. Un somni pel que vaig a lluitar el temps necesari. Encara que de vegades, penso que es inútil. Que mai ho aconseguiré. Que es impossible. Veig a la gent que té més de 5 fotus amb el seu ídol,que pot ser también sigui el meu,i no vaig a mentir,caic en depressió. Per què? Doncs perque per que jo pugui veure'l a 20 metres tinc que viatjar 515 kilometres ja sigui en cotxe o tren,perquè els pocs dies que estic allà la meva família no es molesta en   portar-me a la Ciutat Esportiva o Camp Nou per aixi poder veure'l a ell,a la persona que em fa respirar,viure i somriure,a la persona per la que faria qualsevol cosa per tindre al meu costat uns segons. Tindre un autògraf,una foto amb ell,per mi seria,el màxim,un somni fet realitat,seria la prova de res es impossible,de que tants anys estimant-lo i lliutant per estar a prop seu,han valgut la pena.